|
|
|
Balanç fins la matinada per Pere Aurich
|
|
Se sent acovardit. On han arribat les coses. Déu meu! Com és possible que s’hagi deixat dominar així? És cert que mai no ha estat un home massa enèrgic, que mai no li ha estat fàcil d’imposar-se; però, tanmateix, arribar en aquest extrem... Què ha passat, què li ha passat? Perquè les coses no es presenten així, tot d’una. Deu haver-hi un motiu. Bé, un motiu... No vol dir això. Vol dir que hi ha d’haver hagut un començament, quelcom que un dia li semblà sense importància i que en realitat és l’origen de tot. Un moment en el qual començà a mostrar-se dèbil, a cedir.
|
|
